L’Ester ens envia aquest article de
La Contra (La Vanguàrdia). L’entrevistat és Luís López González i després de presentar-se
ens parla de l’educació emocional a les escoles.
Tinc 50
anys. Vaig néixer a Mèrida i visc a Castelldefels. Sóc doctor en psicopedagogia. Sóc casat i les nostres filles
han nascut a Madagascar: Sina (15), Yamine (12), Francine (10) i Uly (8). Vaig
votar esquerres, votaré persones. Sento el Déu cristià i parlo altres
espiritualitats
Quina és la gran mancança de la nostra escola? Que vol ser
efectiva…, i hauria de ser afectiva! Afectiva? La neurociència més avançada diu
que, més que no pas animals racionals, som animals emocionals!
“Sento, doncs existeixo”, diu Damásio. Sí. Corregit el
“Penso, doncs existeixo” de Descartes, un cop sabem que pensem amb el cos i
l’emoció, per què l’escola continua eludint aquesta evidència científica?
Fins a quin punt l’eludeix? Ajuda l’alumne a coneixe’s a si mateix, a entendre el seu
interior, a gestionar les emocions, a formar-se una cosmovisió i un projecte de
vida propi? No, no, no i no.
Ensenya a llegir, dividir i la capital de França: que potser
no està bé, això? La ment sap, però el cos coneix: ensenyem l’alumne a llegir
els missatges del seu ésser íntim, a interpretar les emocions, a escoltarse el
cos!
Es pot ensenyar, això? Sí! S’aprèn i s’ensinistra: això és
educar! O l’objectiu de l’educació és capacitar per ser molt eficaços en
l’àmbit econòmic? Miri, l’objectiu de l’educació hauria de ser un i principal:
la felicitat de l’ésser humà.
I què entén per felicitat? L’autorealització, no la comptabilitat!
Algun exemple? A una alumna meva li agradava la fotografia i
somiava dedicar-s’hi. Jo l’hi animava, però el seu pare la va convèncer perquè
estudiés Dret i guanyés diners. Quina llàstima…
Que renuncia a guanyar diners, vostè? Ja he après que
acumular diners em gratifica menys que fer el que m’omple i que compartir,
cooperar, ajudar…
Mana l’economia, a l’escola? Encara s’encomana a Santa
Competència i Santa Excel·lència: estem educant per al cop de colze i
l’exclusió. Eduquem per a la bondat, la bellesa i la veritat! Per a la
humanitat.
Sona molt bé, sí. En comptes de persones competitives i
excel·lents, sortirien persones excelses: amants del que és veritable, bonic i
bo.
Com s’educa, així? Eduquem els joves per ser brillants en la
logosfera, la tecnosfera, la iconosfera… I els fem analfabets en la sensosfera!
Què és, la sensosfera? L’univers de les sensacions, els
sentiments, les emocions, l’empatia… Els pilots contra les Torres Bessones eren
brillants en tot… i analfabets en sensosfera.
I com s’ha d’alfabetitzar en sensosfera? Per exemple, amb
nou eines que he aïllat després d’acarar tècniques de totes les tradicions
culturals i espirituals.
Enunciï-les, sisplau. Atenció. Respiració. Visualització.
Parla. Consciència postural. Sentits. Energia corporal. Capacitat de deixar
anar. I enfocament emocional ( focusing).
Il·lustri-les amb algun exemple
pràctic.
Primer educo l’alumne en l’anomenada
pausa revolucionària.
En què consisteix? A fer silenci i tancar els ulls… una
estona. Després pregunto: “Com et sents avui, ara? Para atenció al teu cos, fes
una repassada i detecta les sensacions menys agradables, conflictes, mals… i
observa’ls. I, sense jutjar-los, anota’ls, dibuixa’ls!”.
Per què? Així aprèn a desidentificar-se de les seves
sensacions, emocions i pensaments. Així comprèn que són en ell, però no són
ell!
És educatiu, això? Moltíssim! Que potser t’esbatussaràs amb
algú altre per una simple emoció que no ets tu, en el fons? El jove descobreix
una distància entre el que sent i l’ésser, la vivència de l’ésser profund,
l’anomenada ipseïtat.
Descrigui la ipseïtat. Pau. El fons
de l’ésser… és pacífic! És en la mirada a l’interior, en anglès mindsight.
Hi ha pau, a l’interior de cadascú? Sí. I aquestes tècniques
ajuden l’alumne a descobrir-la dins seu.
Amb quins beneficis? Més capacitat de concentrar-se,
pacificació del clima de l’aula, més rendiment acadèmic, benestar emocional i
autoconeixement.
Exposi’m algun altre exercici pràctic educatiu en la
sensosfera. Un per a nens petits: “Dibuixa el teu nom propi”. Així es comença a
autoconèixer! Un altre: cantem junts les vocals i consonants, i els dius:
“Fixeu-vos cadascun en quins sons us fan sentir més bé… i componeu el vostre
mantra per avui”…
Un altre. El professor els fa tancar els ulls, visualitzar
un volcà i recorre’n les parts: així aprenen més ràpid i millor!
Què és el focusing o enfocament emocional, l’última eina que
ha esmentat? Focalitza’t en el que sents al pit i pregunta-li què t’està
demanant: escolta, t’ajudarà a actuar!
Em refio del que em demani el cos? Quedar-se només en
l’intel·lecte és coix. La raó se sent. Einstein va sentir que E=mc2 abans
d’arribar formular-ho així! Jove: estaràs en pau si alinees el que sents,
penses i fas.
Algun consell final per a estudiants? Somriu! Desenes de
músculs es relaxen, així. I somriu-te a tu mateix! Si has estudiat, somriu:
l’examen t’anirà bé. Si has estudiat poc, somriu: saps que l’examen no t’anirà
tan bé. Això és intel·ligència emocional!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada