Democràcia a l'escola

Democràcia que en grec vol dir govern del poble.

La versió moderna de la democràcia va ser fonamentada a mitjans del segle XIX, amb l’aposta per la igualtat, el valor dels drets humans i el sufragi universal.

Ara al segle XXI ens arriben nous reptes. La democràcia ha portat a Europa i als nostres països temps de pau però com tots els processos necessita de regeneració. L’actual crisis, el sistemes de poder partidistes i la gran corrupció manifesten la necessitat de canvi, de millora.

Podem fer alguna cosa des de l’escola?

Intentem-ho, de moment a la societat democràtica hi trobem a faltar 2 grans valors, la participació i l’ètica en forma de transparència de dades, pressupostos, concessions,…

Segur que podem fer alguna cosa a l’escola?

Almenys en l’aspecte de participació podem aportar molt. Repensem la gestió dels nostres grups d’alumnes i plantegem un ambient a l’aula on les responsabilitats arribin a tots els membres del grup. Si aquestes són rotatives podem fer que tots els alumnes siguin responsables del grup en diferents àmbits, la implicació de tot el grup és important per tant la responsabilitat també la podem educar. Segurament molts dels nostres alumnes ens sorprendran perquè quan tenen una responsabilitat davant del grup aquesta es dimensiona com a més valuosa per a ells.

Una vegada un grup de mestres vam visitar l’Escolania de Montserrat i allí vam veure que els alumnes tenien diferents responsabilitats a l’aula. No era res de nou, sabem que ho fan moltes escoles però ho vam fotografiar perquè es veia senzill i ben gestionat.

Parlant amb altres educadors comentàvem que un grup implicat de manera equitativa funciona millor. Recordo els temps d’estudiant i sense dir cap bestiesa un puc assegurar que varem tenir el mateix delegat de curs durant 3 o 4 anys... això, perdoneu, però no és positiu. Primer perquè , casualitats de la vida , aquestes persones acostumen a tenir prou autoestima com per crear-li excedents i segon perquè les persones que acaben acaparant protagonisme i poder fan de la funció i del servei una qüestió personal.

Encara hi ha escoles que tenen delegats tot el curs o mig curs...no seria millor fer una organització mensual, amb rotació de responsabilitats clares, ben definides i útils?

Un dia anant al tren vaig compartir viatge amb l’amic Joan, estava llegint un llibre editat per la UOC “Conflictologia”de l’Eduard Vinyamata. Me’l va deixar i llegint en diagonal vaig trobar aquest interessant paràgraf:

Les societats més democràtiques són aquelles en què els ciutadans i les seves organitzacions són nombrosos, intervenen en la vida col·lectiva i disposen de capacitat d’influir en el Govern i en les institucions de l’Estat, que posseeixen capacitat de negociar i arribar a acords amb el poder.

Comparteixo aquesta visió, la participació i la capacitat d’una institució per gestionar-la és clau. Nosaltres a les escoles podem aportar iniciatives en aquest sentit. Sembla poca cosa però la participació a l’aula pot canviar moltes estructures, pot dimensionar el grup, pot crear més igualtat i sensació de pertinença... és una aposta de futur i val per totes les edats.