La nostra companya Adelina ens proposa la lectura d'aquest article d'en Matthew Lipman un dels pares intel·lectuals de la filosofia 3/18. Us en presentem un extracte. Diu així:
Suposo que no és cap secret que hi ha molta gent insatisfeta amb l’educació, tant amb l’educació universitària com amb la secundària i la primària. Però, com que l’educació primària té lloc abans que les altres, és extremadament important, perquè els estudiants que fan secundària, i més tard van a la Universitat , tenen la seva ment formada ja segons l’educació primària que hagin rebut. Així doncs, si volem reformar l’educació universitària, no crec que puguem fer-ho sense reformar l’educació secundària i la primària, ja que els ‘productes’ d’aquesta educació es convertiran en els estudiants i els mestres del futur. Per tant, l’educació primària ha de ser reestructurada en la seva totalitat, encara que de manera acurada.
Es poden propugnar reformes amb molta passió. Però, cal tenir les idees clares del què es vol aconseguir. Quines són les metes, els objectius? Quins són els criteris? Quina classe de persona volem educar? Hem de proposar objectius per una educació reflexiva i buscar els mitjans adequats per aconseguir aquests objectius.
Per ser breus, suposem que l’objectiu de l’educació és educar els estudiants perquè puguin convertir-se en persones raonables. Amb altres paraules, suposem que l’objectiu de l’educació és capacitar per a ser raonables: la raonabilitat. Per què? Perquè no es pot mantenir la democràcia si els estudiants que surten de les escoles no són persones raonables, sinó persones acrítiques, irreflexives i plenes de prejudicis.
La democràcia, per ser autèntica i eficient, exigeix ciutadans reflexius. Requereix un enfocament estructurat, de manera que els processos que condueixen a la democràcia siguin configurats i establerts per a éssers humans pensants. No només éssers humans instruïts. Ja ho diu l’expressió anglesa: es pot ser un instruït ignorant. Un pot tenir molts coneixements, però ser algú absurd, impulsiu o ingenu perquè no pensa, perquè no és reflexiu. Volem que els nostres estudiants pensin. Quan dic ‘volem’, no em refereixo només a mestres i professors, sinó a tots els educadors i pares. Penso que generalment els pares, quan envien els seus nens a l’escola, tenen la secreta esperança que l’escola ensenyarà els seus fills a pensar, especialment si ells no han tingut èxit en fer-ho. “Ensenyin-los a pensar, facin-los pensar” -insisteixen els pares. Aquesta és una de les raons per les quals l’educació en el pensar és vista positivament pels pares.
L'article complert a:
L'article complert a:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada