Us presento un curt conte sobre la sort, diu així:
Un dia va aparèixer un cavall en la granja d'un llogaret.
L'amo de la granja el va cuidar i el cavall es va quedar. La gent del llogaret li deia: Quina bona sort. Ell responia: “Bona sort, mala sort, es veurà”.
Passat uns dies, el cavall es va marxar. La gent del llogaret li va dir: “Quina mala sort”. Ell va contestar: “Bona sort, mala sort, es veurà”.
Passada una setmana, com que l’havia cuidat molt bé, el cavall va tornar amb una bona colla de cavalls. La gent del llogaret li va dir a l'amo de la granja: “Quian bona sort”. I ell va respondre: “Bona sort, mala sort, es veurà”.
Després d'uns dies, un dels cavalls li va donar una patada al fill de l'amo de la granja que li va trencar les cames. La gent del llogaret li va dir: “Quina mala sort”. Ell va contestar: “Bona sort, mala sort, es veurà”.
Després de dues setmanes, els exèrcits d'aquest país es van emportar a tots els joves a la guerra excepte al seu fill que tenia les cames trencades… Bona sort, mala sort?, es veurà.
Aquest estiu he llegit el llibre titulat “La bona sort”, claus de la prosperitat d'Alex Rovira i Fernando Trías de Bes. Un llibre senzill de llegir però que aporta missatges molt potents. El llibre el tenim a l’escola, el Litus està fent una mini biblioteca amb llibres de temàtica emocional. Si voleu li podreu demanar al setembre.
L'amo de la granja el va cuidar i el cavall es va quedar. La gent del llogaret li deia: Quina bona sort. Ell responia: “Bona sort, mala sort, es veurà”.
Passat uns dies, el cavall es va marxar. La gent del llogaret li va dir: “Quina mala sort”. Ell va contestar: “Bona sort, mala sort, es veurà”.
Passada una setmana, com que l’havia cuidat molt bé, el cavall va tornar amb una bona colla de cavalls. La gent del llogaret li va dir a l'amo de la granja: “Quian bona sort”. I ell va respondre: “Bona sort, mala sort, es veurà”.
Després d'uns dies, un dels cavalls li va donar una patada al fill de l'amo de la granja que li va trencar les cames. La gent del llogaret li va dir: “Quina mala sort”. Ell va contestar: “Bona sort, mala sort, es veurà”.
Després de dues setmanes, els exèrcits d'aquest país es van emportar a tots els joves a la guerra excepte al seu fill que tenia les cames trencades… Bona sort, mala sort?, es veurà.
Aquest estiu he llegit el llibre titulat “La bona sort”, claus de la prosperitat d'Alex Rovira i Fernando Trías de Bes. Un llibre senzill de llegir però que aporta missatges molt potents. El llibre el tenim a l’escola, el Litus està fent una mini biblioteca amb llibres de temàtica emocional. Si voleu li podreu demanar al setembre.
Que tingueu sort... però ja sabeu per tenir-la s’ha de llaurar, regar i preparar el terreny en sentit figurat... després es veurà però hi haurà més possibilitats de tenir l'autèntica bona sort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada