Una possible comparació metafòrica del llenguatge seria aquesta que dóna títol a l’article, la nostra caixa d’eines. La llengua no és només una assignatura, unes hores, uns exercicis… En això hi estarem tots d’acord, el llenguatge sobrepassa el concepte instrumental de l’aprenentatge i es situa en el terreny comunicatiu gràcies a la significativitat i a la seva funcionalitat real. Quan fem activitats d’ensenyament/aprenentatge que són ben funcionals en els alumnes es desperta aquella espurna de motivació que els connecta amb les activitats perquè entenen la seva utilitat real. El famós exemple de fer una exposició als companys per explicar una part del temari, fer cartes, escriure un article per la nostra revista Lligams, fer contes per explicar als més petits, aprendre un diàleg o una cançó per fer una obra de teatre (penseu en els nostres festivals),... Tot això s’integra de manera especial i fa que l’aprenentatge sigui molt i molt útil.
També vull afegir un aspecte poc estudiat del llenguatge però molt evident, el llenguatge en tant que comunicador és afectiu. I aquesta dimensió no la podem perdre de vista quan eduquem perquè en el nostre llenguatge hi podem posar una o altra càrrega... millor l’afectiva, la de la confiança, la del respecte. Explico una anècdota que podeu visualitzar en algun company o companya de casa nostra (vull dir a l’escola), hi ha companyes i companys que fins i tot quan renyen als alumnes ho fan amb tota la intensitat i l’amor del món. Quin exemple per tots!
El llenguatge és l’eina de la que ens servim també per a relacionar-nos amb les persones que ens envolten. Construïm un entorn on el llenguatge hi sigui present de manera positiva i l’entorn serà positiu. Fem-ho a les aules, al pati, al passadís, a les reunions, als claustres, a casa ... Creem entorns comunicatius i tots hi sortirem guanyant perquè al cap i a la fi som una comunitat, un petit ecosistema que genera vibracions... Un gran desig, que siguin positives!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada