ARTICLE EDITORIAL: LA IL·LUSIÓ PER UN CANVI DE VERITAT

Em considero afortunat per haver conegut persones de l’àmbit educatiu que són més que bons professionals. Els autèntics educadors el més sublims excel·leixen per un complement gens menyspreable ….són persones amb valors “increbrantables”.

Referents com Pere Pujolàs, Xavier Melgarejo, Francesco Tonucci, Carles Capdevila, Ángel Gabilondo, Daniel Gabarró, Rocio Carrión, Carme Alemany, Jordi Coiduras, Adelina Freixinet, Helena Olomí, Jordi Espasa i molts educadors anònims amb els quals he tingut el privilegi d'aprendre al seu costat però tots… insisteixo…tots, tenen aquest denominador comú dels valors com a mare de tot, per davant de tot… dels continguts, de la inèrcia diària, de qualsevol cosa. Per ells els valors són els fonaments que ha de tenir qualsevol escola…sinó trontollarà el seu projecte per innovador que sigui.

I sabent que actualment estem en un moment de canvi de paradigma educatiu, molts percebem que hi ha una ona de propostes en l’àmbit personal i emocional, en l’àmbit metodològic i en l’aspecte tecnològic que faran canviar l’educació de manera irreversible ...quina sort viure aquest moment.

I arribats a aquest punt el moment ens convida a reflexionar... Quina és la raó essencial i pura de l’existència de les escoles? Quina és l’autèntica funció? Quin és el més noble i veritable repte?

Tenir els nens, nenes i joves ocupats? Ni parlar-ne, potser e l’època industrial això era una necessitat perquè els pares i mares treballaven però ara l’objectiu ha de ser més nuclear, més agosarat. La veritable causa que mou a molts educadors que ens fa pensar que la nostra ocupació és de primer ordre i vital és que l'escola canviarà de VERITAT el futur i la gestió de la nova societat. Que crearà una societat més horitzontal i més justa, sense privilegis inacceptables ( monarquia, sous estratosfèrics , portes giratòries, opacitat en la gestió pública,...) i que aquesta societat serà més participativa i no esperarà... perdó,  no acceptarà esperar a participar passivament cada 4 anys quan hi hagi eleccions sinó que voldrà comprometre’s en decisions de la seva ciutat i del seu país (referèndums, assemblees de barri, consultes populars, presentació de propostes legislatives als parlaments, iniciatives socials, ...). Per això molts lluitarem per fer realitat un canvi educatiu que tingui com a mare els VALORS, la JUSTÍCIA SOCIAL i la PARTICIPACIÓ CIUTADANA.

L’escola és el punt del canvi, és el lloc on tot comença, és la nostra ESPERANÇA REAL. Proposo 3 eixos de debat:

1- Horitzontalitat & jerarquia

La jerarquia no cal explicar-la, la vivim de manera inconscient, càrrecs, nivells, unilateralitat en decisions poc consensuades, lleis educatives polititzades i mal fetes... prou! Si l’escola assumeix un rol horitzontal ha de garantir que aquest estigui viu a tot el centre. Les aules no poden tenir tarimes, l’espai no pot ser unidireccional, la taula del mestre no pot ser una barrera, hem d garantir espais assemblearis, els mestres han de compartir preocupacions i propostes de millora amb els alumnes, les famílies han de participar més en la vida del centre, les direccions dels centres han de ser rotatives per oxigenar la frescor de la responsabilitat. Tenim molta feina a fer però sabem que moltes propostes ja funcionen en centres concrets...mirem-les, compartim-les... i si són pràctiques copiem-les sense cap tipus de mirament...qui ha dit que copiar està malament?

Hem de seguir explorant aquests espais compartits on l’escola s’obre a la participació activa dels alumnes, de les famílies... és una riquesa que no podem perdre. I les direccions dels centres, sense cap mena de por, han de cedir més responsabilitat de gestió als equips de docents que són l’autèntica ànima de les escoles.

Propostes educatives com les comunitats d’aprenentatge, els projectes de filosofia per a infants i joves, els apadrinaments intercicles, projectes amb la participació de famílies i altres contribueixen a la construcció d’una escola més horitzontal, més propera, més de tots.

2- Interacció multiplicadora & individualisme

A l'escola hem viscut un excés d'activitats individuals, del pupitre i del silenci. Som en un altre temps en el temps de compartir d'aprendre junts sense competitivitat. Si, ja sabem que algú dirà...Però després la vida i les empreses són competitives, els hem de preparar. Preparar per a què? per ser més, per estar per sobre, per guanyar més diners...no és un argument perquè precisament hem d'aconseguir una societat més justa i cooperativa.
Les propostes d'aprenentatge cooperatiu demostren que ensenyar a treballar en equip també fomenta lideratges naturals, valors, aprenentatge compartit entre iguals i que corresponsabilitza molt als alumnes perquè tenen objectius comuns. I ,és cert, que sempre ens trobem amb alumnes que no s'han compromès com els altres per això és bo articular autorevisions per parlar-ne i perquè millorin les causes de la seva manca de compromís... treballar en equip és imprescindible , és una competència bàsica en el futur i s'ha de practicar a fons des de l'escola.
Em sembla una gran frase aquell proverbi africà que saviament diu:
Per educar un nen cal la tribu sencera.
I, a més, del lema“educa tota la tribu” també afegiria que educa l'entorn. Per això proposem unes escoles que siguin molt permeables als equipaments socials, comercials i culturals de les ciutats i pobles que també interaccionin amb la vida real. Ja sabem que educa tothom, sigui de manera voluntària o involuntària, una mare, un pare, un botiguer, una avia, un germà, una monitora del lleure,un artista ...tothom.

3- Valors i intel·ligència emocional & continguts

A Finlàndia el currículum escolar té 50 pàgines, a Espanya 800. Tenir un currículum obert i bàsic dóna gran llibertat al professorat, no emplena el seu horari de continguts inacabables que l'acaben empresonant a ell i també als alumnes. Com diuen a pagès...és l'hora d'esporgar! De deixar només allò essencial i de dedicar-nos a desenvolupar les competències i si pot ser amb els valors de la mà.
Què podem evitar repetir o fer en els nostres currículums? Mostrem alguns exemples i us animo a fer els vostres:
- continguts de gramàtica realitzats de manera memorística com les conjugacions verbals.
- anàlisi sintàctica d'oracions que ocupa hores i hores de classe i de deures dels alumnes.
- realització mecànica d'operacions matemàtiques sense cap raonament.- aprendre de memòria tots els ossos i músculs del cos humà, moltes vegades sense saber-ne la seva funció.
- estudiar ecosistemes del món i no conèixer els que tenim als nostres parcs o zones naturals més properes.
-.........
I així, un llarg llistat de temes que emplenen el cap dels nostres alumnes sense marge a la comprensió més profunda. És el moment de fer una aturada, de repensar l'educació en el sentit més ampli i de donar eines, valors i habilitats al nostre alumnat per afrontar aquest món canviant. En el programa de TV3 "Economia en colors" l'economista Sala Martí va fer aquesta interessant reflexió:
-"Només hi ha dues coses que les màquines no poden fer: tenir esperit crític i crear".
Doncs aquest és el camí, preparem la motxilla amb allò indispensable i proposem un camí on els valors de la senzillesa, presència, amistat, generositat, perdó, sinceritat, ... visquin en el nostre dia a dia escolar. 
Moltes propostes d'educació emocional o de filosofia per a nens posen de relleu el treball d'autoconeixement dels nostres infants i joves. De vegades aquestes propostes es materialitzen en activitats molt puntuals, potser és el moment de fer un salt i d'introduir els valors, la filosofia, la intel·ligència emocional als nostres projectes, als problemes de matemàtiques, a les activitats d'expressió escrita...en la nostra vida perquè al final la vida és créixer i caminar plegats.

Com podeu veure el debat és ben obert i això és garantia de canvi positiu...us convido a tots aquells que vulgueu a compartir impressions constructives...les vostres...no cal que siguin favorables només que aportin riquesa al debat educatiu. Gràcies!