Des del blog de
MIF ( Programa de
Millora i Innovació en la Formació de Mestres), ens arriba aquest interessant article. En aquest resum trobareu una breu explicació d'un projecte d'innovació que té la finalitat de millorar la formació de futurs docents a partir de l'anàlisi de vídeos educatius gravats en context real . La reflexió sobre aspectes metodològics, dinamitzadors, curriculars, organitzatius, emocionals...són vitals en la formació dels nostres estudiants i futurs mestres.
Si la natura és la
resposta. Quina era la pregunta ? (Wagensberg, 2002). Si els ensenyants
experimentats milloren la seva actuació amb la reflexió sobre la pròpia
pràctica, és desitjable que en la formació inicial els futurs ensenyants puguin
beneficiar-se d’un programa que inclou la dimensió reflexiva en el recorregut
formatiu (Calderhead et Gates, 1993; Oxford, 1997; Schön, 1983). Ens referim a
una competència de segon nivell (Correa Molina, 2010) o metacompetència, que
contribueix al desenvolupament de la resta de competències docents. Requereix
un procés de desenvolupament, des de l’adquisició del vocabulari per a la
descripció, fins l’anàlisi i l’argumentació. La reflexió ha estat estudiada com
a procés (Dewey, 1933; Schön, 1983; Kolb, 1984; Korthagen, 2001; Korthagen i
Vasalos, 2005, 2009, …); com a temàtica (Grimmet et al, 1990; Louden, 1991;
Beauchamp, 2006; … ), quan
parlem de reflexió a què ens referim?; com una escala jeràrquica amb
diferents nivells (Van Manen, 1977; Sparks-Langer et al, 1990; Korthagen i
Vasalos, 2005 i 2009; …).
En el projecte ARMIF (Ajuts
de Recerca del Programa MIF) que desenvolupem (Avaluació de resultats de les
competències metodològica i reflexiva dels estudiants del G. d’E. Primària a la
UdL en modalitat d’alternança) entenem les habilitats
d’observació i anàlisi a la base de la comprensió de la intervenció educativa,
de l’argumentació per al desenvolupament de la reflexivitat i de la competència
metodològica.
La iniciació als processos d’anàlisi de seqüències
videogràfiques permet compartir significats en relació a l’actuació docent a
l’aula. L’equip del projecte ha generat un model basat en els quatre gestos
professionals docents definits per Bucheton (2009). Aquesta autora diferencia
en la intervenció docent accions sobre a) el clima d’aula, b) la conducció de
les activitats, c) les bastides en un sentit vigotskià i d) la promoció
del teixit dels aprenentatges.
Les i els estudiants s’enregistren a l’aula i analitzen la seva actuació en
base al model. L’anàlisi facilita la mobilització dels coneixements teòrics, la
integració d’aprenentatges i el teixit dels coneixements amb l’experiència. Els
autors més citats, per un 10% o més dels estudiants, … ens parlen dels
referents conceptuals a l’aula universitària i de la seva mobilització per
explicar, interpretar i comprendre l’actuació docent.
Equip:
Montse Baqueró, Ivan Barbero, Xavier Carrera, Jordi Coiduras, Maria-Pau
Cornadó, Juan de Miguel, Assumpta Estrada, Daniel Gasol, Manel Ibáñez,
Meritxell Morera i Joan Pifarré.
Facultat Ciències de l’Educació
Universitat de Lleida
Universitat de Lleida
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada