"La lectura fa l'home complet, la conversa el fa àgil i l'escriure precís" Francis Bacon

dimarts, 19 de juny de 2012

PELS ALUMNES i MESTRES de 6è

Hem acabat una etapa tots junts alumnes, famílies i mestres del Col·legi Maristes Montserrat,  per recordar el més important comparteixo amb tots vosaltres una senzilla història que parla de la vida, de la felicitat de tots nosaltres plegats. Diu així:

Adaptació del conte "El marxant de felicitat"

És la història d'una noia i d'un noi que estaven tips de plorar i de queixar-se de tot.
Van mirar al voltant seu i van veure que la felicitat la tenien al da­vant, tot era ple d'oportunitats per ser feliços.
Així que tots dos van decidir estirar la mà i agafar tota aquella felicitat del voltant.
La felicitat era una flor. La van collir, i encara no la tenien a la mà que ja s'havia esfullat.
La felicitat era un raig de sol. Aixecaren els ulls per escalfar-se la cara i tot seguit un núvol el va apagar.
La felicitat era una guitarra. La van acaronar amb els dits. Les cordes es posaren a grinyolar i no va sonar massa bé. 
Estaven amb els amics i amigues esperant que els altres els felicitessin per alguna cosa però res...ningú estava per ells.
Quan al capvespre després d'un dia ple d'activitats tornaven cap a la casa de colònies, van seguir tristos.

L'endemà van seguir buscant la felicitat.
A la vora del camí hi havia un company sol i amb semblant trist, la noia se li va acostar. No era dels seus millors amics però va sentir que el podia ajudar... Què et passa? Li va dir i acte seguit van estar parlant amb molta confiança d'uns problemes que tenia amb el seu germà. Sense voler-ho van crear una bona energia entre ells...van descobrir una nova amistat.
Una companya  tremolava de fred, coberta amb una jaqueta fina. El noi no ho va dubtar i com que ell no tenia fred li va deixar la seva jaqueta que abrigava força. Tots dos es van mirar amb gran complicitat.
Un grup de nois cantava fluixet i tots dos amics s'hi van afegir, van començar a cantar plegats i a augmentar el volum de la cançó. Un mestre els va acompanyà amb la seva guitarra i els altres profes s'hi van afegir amb percusions improvidades (gots i culleres, plats i forquilles, picant de mans,...).... van acabar rient molt tots plegats.
En tornar a la casa de colònies, de nit, el noi i la noia somreien de debò... Sabeu per què?

Adaptació de J. de Vietinghoff


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada