+ MATES a ALELLA

Una vegada vaig llegir allò tant poètic que deia... és més important el camí que fas que no pas la meta. Aquest cap de setmana vaig viure una interessant experiència a Alella, quatre alumnes de 5è de primària de l’escola Maristes Montserrat es van classificar per unes proves matemàtiques que realitza l’associació matemàtica ApaMMs i dos mestres de l’escola els varem acompanyar juntament amb familiars.

En arribar l’organització ens va demanar col·laboració i amb la Irene i l’Anna vam formar part d’un dels controls de les proves de la gimcana matemàtica en una pineda, al costat mateix de l’Institut d’Alella.

El cas curiós és que els professors de matemàtiques quan vam anar pels controls i vam acabar de preparar les proves ens van donar una consigna molt clara, s’havia de valorar per sobre de tot el procediment i l’enraonament fet pels alumnes. El resultat final era secundari... quin missatge pels alumnes! I així ho varem fer, en el nostre cas els alumnes havien d’aproximar la quantitat de fulles d’una olivera. I certament,  la nostra valoració en el 80% la varem fer en funció de l’explicació que feien els alumnes per arribar a una xifra final. La nota podia ser més alta si realment aproximaven la quantitat entre una xifra que anava de les 8.000 a les 16.000 fulles però el gruix important de la qualificació valorava com havien arribat a la conclusió final.

Vam veure molts alumnes capficats en el número concret de la solució i altres més competencials que tocaven les branques de l’olivera i buscaven la manera de calcular l’aproximació discutint i buscant opcions amb els altres companys i companyes.

Em queda la reflexió dels aprenentatges que afavorim a l’escola i valoro molt positivament que l’associació de professors de matemàtiques ApaMMs aposti per una vocació molt experimental i competencial de la matemàtica. Va ser una experiència de les bones, ja ho deia Einstein:

“L’aprenentatge és experiència, la resta és informació”.