UNA BONA ESCOLA

Aquest text és una part de l'article que va publicar en Gregorio Luri al diari ARA. Diu així:

L’escola Sant Felip Neri és més que una escola. És ben conegut que estem assistint a un procés de gran transcendència de delegació, per part de les ordres religioses, de la gestió directa de les escoles. L’Escola Sant Felip Neri és avui un exemple de transformació reeixida d’un col·legi religiós en una fundació que ens demostra que un grup de mestres entusiastes, ben avingut, amb idees clares, capacitat reflexiva i confiança en la seva professionalitat, pot fer front a qualsevol obstacle. El disseny de l’escola no és precisament un exemple a imitar, però això mateix demostra que les condicions físiques ajuden, però no impedeixen el treball excel·lent. Fins i tot les mancances poden ser un estímul per a la creativitat. Pedagògicament l’entusiasme és, sempre, el missatge. Es clar que tampoc és cap niciesa tenir el despatx de la directora a l’interior d’una torre de la muralla romana de Barcelona, fer classe de música envoltat de dos mil anys d’història o tenir com a sala d’actes la Sala Newman, un dels centres més actius, culturalment i políticament, de la Barcelona dels dècades dels 60 i 70. Fins i tot va partir un atemptat amb un còctel Molotov l’any 1967.

“Parla perquè et vegi”, li va etzibar Sòcrates a un noi que l’escoltava en silenci. Aquesta és una escola socràtica, una escola on la paraula exigent és el centre de l’activitat pedagògica. Els alumnes són estimulats a explicar, descriure, argumentar, definir... sense por d’equivocar-se, perquè l’error és entès com una oportunitat d’aprenentatge.

Una bona escola no és fruit d’un gran projecte educatiu, sinó d’una suma coherent de petits detalls. Cada matí la directora, Carme Gotzens, rep als nens a la porta amb un somriure de benvinguda. Cada tarda professors i alumnes es donen la mà i mirant-se als ulls s’acomiaden fins l’endemà. Tot es fa professionalment, sense estridències, amb una normalitat envejable i mirant-se serenament als ulls.