Benvinguts a eduquem caminant!

I us preguntareu... i aquest títol? Senzill, molt senzill es tracta d'interpretar l'àmbit educatiu des d'una visió molt pragmàtica. Es va inventar fa molt temps però es veu que és més difícil del que sembla. El periodista Xavier Bosch en un article sobre l'educació (L'escola, apunt. Diari AVUI) fa un bon recull de dites interessants que fan reflexionar molt sobre la nostra tasca educativa. Em sembla que és una bona excusa per iniciar aquest blog que vull compartir amb vosaltres... Els meus companys i companyes de professió. Diu així:

Benjamin Franklin, un autèntic avançat al seu temps, que va saber formular aquesta sentència ja al segle XVIII: "Digues-m'ho i ho oblido, ensenya-m'ho i ho recordo, involucra-m'hi i ho aprenc". Molt abans, fins i tot alguns segles abans de Crist, Confuci, el filòsof xinès que més frases ha deixat escrites en samarretes de mercat ambulant, va considerar que "aprendre sense reflexionar és malgastar energia". Einstein, que també va opinar sobre el tema, creia que "educació és el que queda després d'oblidar el que s'ha après a l'escola". Ortega y Gasset va saber excitar el pensament crític quan, adreçant-se als professors, els va arengar: "Sempre que ensenyis, ensenya també a dubtar d'allò que ensenyes". De fet, com va escriure l'anglès Clive Staples Lewis amb paraules molt planeres, "la tasca de l'educador no és podar selves sinó regar deserts".

I després, tot això s'ha de traduir a la realitat diària... quin repte!!!

Ens veim,
Joan Pifarré Vidal