Compartim un bon article d'en Jaume Pubill a EL PUNT AVUI. Diu així:
Lao-Tsé afirmava sàviament …
"Aquell que obté una victòria sobre un
altre home és fort,
però qui obté una victòria sobre ell mateix, és poderós "
però qui obté una victòria sobre ell mateix, és poderós "
Els Jocs Paralímpics de Londres han començat. Se
celebraran del 29 d’agost al 9 de setembre de 2012, només dues setmanes després
de la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics. Els Jocs Paralímpics són el
segon esdeveniment esportiu mundial després dels Olímpics.
Quina és la història dels Jocs
Paralímpics?
- La idea dels Jocs Paralímpics prové del neuròleg alemany
Ludwig Guttmann, qui va organitzar el 1948 una competència esportiva per soldats
ferits en la Segona Guerra Mundial a l’hospital de Stoke Mandeville, Regne Unit.
- El 1952, en participar atletes holandesos al costat dels britànics, van tenir lloc els primers jocs internacionals per atletes amb discapacitat amb 130 participants.
- El 1960, la ciutat amfitriona va ser Roma i va ser la primera que va utilitzar les instal · lacions olímpiques per als Jocs Paralímpics; van competir 400 atletes de 23 països i es van lliurar medalles en 57 disciplines.
- Per Londres 2012, s’esperen 12 dies de competicions amb 20 esports paralímpics, 21 disciplines i 471 esdeveniments, 20 seus per competències, 4200 atletes i 163 nacions participants.
L’esport paralímpic suposa, segurament molt més que en
qualsevol altre esport, el triomf de l’afany de superació, la perseverança i la
voluntat des de la discapacitat.
Una vegada dit això, és necessari també fer notar l’injust
tractament que presta la societat als Jocs Paralímpics. Per començar, ja va ser
vergonyós que, en la passada cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics, s’apagués
la flama olímpica, desmuntessin els cèrcols i enviessin la bandera olímpica a
Brasil, estant com estava encara pendent la celebració dels Jocs Paralímpics.
Per què els Jocs Olímpics i Paralímpics no es fan al mateix temps i després es
clausura tot l’esdeveniment? Tampoc seria tant difícil…
I també s’ha de considerar una injustícia que les
subvencions que reben uns i altres atletes no siguin semblants, o l’abismal
diferència de compensació econòmica rebuda per medalla. I el súmmum dels súmmums
és que fins i tot les medalles són diferents en mida, essent força més petites
les paralímpiques.
Ens podríem preguntar si l’esforç d’aquests atletes val menys
i, per tant, si també valen menys les seves medalles…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada