Aquesta història és un relat original que vaig escriure per acompanyar un moment de dol. La vida i la mort estan presents en les nostres vivències i aquesta llegenda és una aportació més en aquest sentit. Al final de la història oferim una senzilla dinàmica.
LA LLEGENDA D'OMEGA
Fa Més de 3000 anys els grecs anaven d’expedició a Egipte.
Concretament a Alexandria una gran ciutat a la vora del Mediterrani. Alexandria
tenia un gran port i la ciutat era plena de comerciants, per tot arreu hi havia productes exòtics i curiosos. Un dels
joves grecs anomenat Alfa va sentir a parlar en el mercat
d’un nou invent, deien que era molt perillós i màgic que estava en possessió
d’un home vell i que aquest home vivia en una cova al bell mig del desert. Alfa
era molt atrevit i aventurer per això es va acomiadar dels seus companys
comerciants i va voler visitar al vell savi. Va marxar sol en direcció al
desert amb un mapa que li van donar els mateixos comerciants egipcis.
Alfa feia anys que viatjava a Egipte i sabia parlar la
seva llengua perfectament, també era un bon viatjant i tot i que el mapa no era
de massa qualitat va acabar trobant la cova al peu d’un turó i en mig del
desert.
Els comerciants li van dir que l’invent poderós
s’anomenava escriptura. Primer quan la van començar a provar deien que estava maleïda
perquè feia oblidar, feia perdre la memòria, la gent que aprenia a escriure
embogia… i molta gent tenia por d’escriure per l’encanteri de perdre la seva
intel·ligència.
Alfa va arribar al lloc senyalat amb molta emoció i
va saludar amablement al vell savi que feia estona que l’estava mirant... van
parlar una estona i el savi li va ensenyar els seus màgics símbols. Durant un
any Alfa va viure amb el vell Kalim i va aprendre tots els secrets d’escriure,
es van fer bons amics. Van emplenar les parets de la cova d’històries màgiques que per la nit llegien després de sopar amb la llum que els feia la seva foguera i que durant el dia contaven als tuaregs del desert. Històries d’una gran serp que vivia
sota la sorra i que només menjava homes que portaven massa diners a sobre...
era la serp dels avars , històries d’un famós oasi on l’aigua era cristal·lina,
hi havia peixos de tots els colors i una sirena blava que cantava com els
àngels i podia fer ella mateixa tres veus alhora. I així van anar passant els
dies entre històries, amistat i nous aprenentatges.
Alfa va aprendre molt amb el vell Kalim i es va fer
un fart d’escriure amb pedres de sílex però trobava a faltar la seva família,
la mare Omega i el seu pare Arístides. També a Beta, la seva millor amiga... amb qui estava
promesa. Per això al cap d'un any va prendre la desició de tornar cap a casa, va convidar a Kalim a seguir-lo però el vell de desert era un home d'arrels i, malgrat que els unia una gran amistat, va preferir quedar-se al seu lloc d'origen.
El valent Alfa, es va emportar l’invent de l'escriptura a Grècia
però en arribar va tenir una tràgica notícia que li va fer perdre tota la
il·lusió amb la qual havia arribat. Omega la seva meravellosa i bona mare havia
mort.
Beta per fer-li costat i per ajudar a entretenir-lo
dels pensaments tristos li va demanar que li ensenyes aquell gran invent, li va
dir que volia aprendre a escriure. Tots dos van idear un nou grup de símbols
grecs i van inventar l’alfabet. A les primeres lletres els van posar els seus
noms... alfa i beta.... fins arribar l’última lletra que tancava tot l’alfabet.
Tots dos en van mirar i no van dubtar ni un moment, la van anomenar Omega en
honor a la seva mare.
Alga, Beta , els seus familiars i amics van voler
honrar a Omega de la manera més especial del món... van buscar una cova en mig de
la serralada del Pindos ... van pujar-hi de nit... van encendre un gran foc...
i llavors va sorgir la màgia... van deixar per escrit tot l’amor, els bons
records, anècdotes, vivències divertides, poemes i moltes boniques paraules que
van omplir la cova i la van fer molt i molt especial. Quan van acabar
d’escriure es van posar tots junts i tombats al terra, mirant cap al sostre de
la cova i llegint cents i cents de bones i tendres paraules.
Dinàmica:
Avui la seva llegenda ens ajuda precisament a no
oblidar… amb el llenguatge podem estimar, podem connectar, podem contagiar
emocions…Els que deien que l’escriptura era perillosa s’equivocaven... els que
deien que tenia un cert encanteri tenien raó.
Avui us demanem un gran repte, utilitzeu la màgia
d’Alfa i de Beta i feu els millors escrits que mai heu fet, sense que ningú ho
corregeixi. Ho farem amb el cor per fer un missatge de sentiment, d’acompanyament,
de respecte i d’amor.
Abans de començar a escriure espereu una estona, deixeu que els vostres sentiments us parlin, potser us faran plorar... no passa res, és el més natural del món. Més endavant espereu que la serenor us torni a atrapar i quan estigueu realment preparats obriu el vostre cor en forma de text.
