El nostre amic i companys, Francesc, ens convida a llegir aquest interessant article sobre el projecte de la nova escola Arcàdia. Una proposta educativa que s'iniciarà al 2018 a Barcelona.
"Ni pública ni privada, serà una escola
autogestionada". Així és com l'equip educatiu de l'escola Arcàdia ha
definit el seu projecte durant la primera presentació pública que va fer el
divendres passat en l'Auditori de Can Batlló. L'escola, que acollirà les etapes
del segon cicle d'educació infantil, primària i ESO, ja compta amb l'aprovació
de l'Assemblea de Can Batlló i de l'Ajuntament de Barcelona i preveu començar a
caminar en 2018 amb les primeres matrícules per a infants de 3 a 5 anys. La
incorporació al projecte serà progressiva, de manera que s'aniran ampliant
nivells fins a l'any 2028, quan l'escola ja comptarà amb alumnes de totes les
edats programades.
Segons Joan, tècnic d'infantil, "Can Batlló ens
ofereix un entorn ideal per dur a terme el projecte, ja que volem que l'escola
sigui un espai autogestionat i molt vinculat al barri". L'Arcàdia, que es
constituirà legalment com a cooperativa, estarà orientada a les classes
populars i pretén crear "persones autònomes, crítiques i amb la ment
flexible que s'integren en la societat per canviar-la". Per fer això, el
projecte pretén demostrar que "allò públic també ho podem fer des de
l'autogestió", que estarà present en els tres pilars del projecte: el
finançament, l'organització i l'aprenentatge.
La vida comunitària i la relació amb l'entorn i el
barri també seran fonamentals pel centre, que compartirà espai amb altres
projectes de Can Batlló com la biblioteca, la fusteria, els horts comunitaris,
els tallers o la impremta. Segons Noemí, coordinadora del projecte i mestra de
primària, "això suposarà un gran recurs educatiu per les alumnes, ja que
ens ubicarem en un entorn on es produirà un aprenentatge directe amb
professionals dels diferents àmbits".
Els últims anys, l'aparició de projectes més
respectuosos amb els processos d'aprenentatge dels infants s'està estenent
arreu del territori arran de les inquietuds pedagògiques de moltes
professionals, que creuen que l'educació tradicional no ofereix respostes a les
necessitats i les inquietuds de la mainada, que sovint es limita a memoritzar i
reproduir continguts any rere any, sense tindre temps per treballar aspectes
tan importants com les emocions, l'autonomia o la creativitat.
Segons Joan, "la mà, el cap i el cor s'eduquen
alhora", per tant, serà molt important que els infants adquireixin habilitats
instrumentals de cerca per buscar respostes a les preguntes que els sorgeixen
en un entorn enriquidor com és l'escola. "Nosaltres no hi som per donar
resposta a res, sinó que són elles mateixes les que han de buscar les respostes
després d'una investigació", un procés que, segons el tècnic d'infantil,
"comportarà una gratificació pel nen o nena i farà que es motivi per
futures investigacions o aprenentatges".
Per afavorir aquest aprenentatge personalitzat i
comunitari, l'escola comptarà amb una sola línia i es dividirà en tres barris:
infantil, primària i ESO. Aquests barris estaran dividits en laboratoris
(aules), que seran espais de consulta amb sortida al pati i que en tot moment
estaran oberts perquè els nens i les nenes puguin entrar i sortir lliurement.
Segons Noemí, "aquesta organització els permet aprendre a través de la
investigació" i fomenta "la cooperació entre els nens i nenes",
alhora que els ensenya a "desenvolupar la capacitat de triar".
Les necessitats individuals i l'acompanyament
emocional també marcaran els ritmes d'aprenentatge, ja que l'equip educatiu
parteix de la base "que cada infant és diferent", de manera que els
continguts i les habilitats s'aniran ampliant "en el moment en què el nen
o nena estigui preparada i no quan ho marca el currículum". Per observar
aquests processos, Noemí considera que "un tutor o tutora per etapa és
vital per reforçar la confiança i el coneixement del grup i les
necessitats".
Pel que fa a l'avaluació de coneixements, ho tenen
clar: "Ni exàmens ni càstigs". Segons Joan, "un bon clima de
centre afavorirà que les alumnes no tinguin por a arriscar-se i puguin formar
una imatge real de si mateixes com a aprenents", al mateix temps que es
creen persones "lliures, madures i conscients dels seus límits".
Tot i que el projecte s'emmarca fora de l'oferta
oficial d'escoles públiques, l'Arcàdia no pretén anar en contra de l'educació
pública, però sí oferir una alternativa, ja que, segons l'equip educatiu:
"Hi ha d'haver tantes escoles com voluntats de les famílies".
"Nosaltres plantegem un model de democràcia radical aplicat a l'escola i
creiem que som capaços d'autogestionar els serveis públics sense que ho haja de
fer tot l'Estat", exposa Joan. Respecte a la possibilitat de rebre
subvencions en un futur, afirma: "Nosaltres volem poder dur a terme el
projecte amb el nostre equip i els nostres mètodes; no volem que ningú
condicioni això pel fet d'aportar fons o subvencions. En el futur, ja es veurà
quina és la sintonia amb les institucions".
