"La lectura fa l'home complet, la conversa el fa àgil i l'escriure precís" Francis Bacon

dimarts, 7 de maig del 2013

MATEMÀTIQUES EN IMATGES

Us proposem dos vídeos amb temàtica matemàtica. Són un veritable espectacle artístic ple de contingut!

El primer ens l'envia l'Andreu, un company de ciències de secundària, que ens proposa aquest espectacle visual i matemàtic relacionat amb la  seqüència de Fibonacci. Qui diu que les matemàtiques no poden ser interessants?



 
El segon vídeo ens l'ofereix la nostra companya Irene, es tracta d'un vídeo artístic i geomètric inspirat en l'Alhambra de Granada. El vídeo és mol pedagògic i ens explica com els àrabs van fer importants aportacions en aquest àmbit.


dissabte, 4 de maig del 2013

REPLANTEJAR PROJECTES EDUCATIUS A L'AULA


Des del bloc  http://aaraguz.posterous.com/   Ángeles Araguz ens convida a repensar el treball de projectes amb els nostres alumnes. Ens diu:

Com plantejar l'aprenentatge per projecte a l'aula?

Què enganxa als alumnes? Jo sempre penso que el mateix que a mi. És igual l'edat, som de la mateixa espècie: ens impliquem en reptes (assolibles), misteris, saber el perquè d'alguna cosa, treballar en grup i fer coses xules de les que puguem presumir. També els (ens) agrada fer les coses a la manera de cadascú.

Tafanejant per Delicious he trobat un article fantàstic, Seven Essentials for Project-Based Learning. Tracta sobre les claus per plantejar aprenentatge per projecte a l'aula, de dissenyar activitats perquè l'alumne aprengui fent. Activitats que els enganxin i treguin el millor d'ells.

El típic pòster de ciències o aquestes diapositives en les que sintetitzen un tema són un punt de partida (jo ho he fet durant anys a les meves classes), sens dubte, però assumim-ho, el grau d'implicació cognitiva dels nostres alumnes en aquests projectes és mínim . Podem fer-ho molt millor.

Tot bon projecte ha de complir dos criteris: tenir sentit per als alumnes, han percebre com una cosa que personalment volen fer bé perquè els importa. I és clar, ha de tenir un propòsit educatiu. Aquí van les claus publicades al bloc de Ross Crockett:

1. Necessitat de saber

Podem plantejar als alumnes una idea, descriure la tasca a realitzar, donar instruccions i recursos ... o podem començar amb un cop d'efecte. Un vídeo, un article, una cosa que activi els alumnes en un debat o discussió. Per exemple, un vídeo mostrant una platja paradisíaca que acaba amb un cartell de "tancada per contaminació de l'aigua". Us ha passat això en alguna platja, estant de vacances? Què passarà amb aquesta platja? Per què ha passat?

Obrir el projecte amb un "esdeveniment" que faci sorgir preguntes per part dels alumnes cap al professor (i no a l'inrevés). Un esdeveniment implica quelcom emocional, cosa que activa l'alumne.

2. Una pregunta que dirigeixi la investigació

En el cas de l'exemple, com podem reduir el nombre de dies que aquesta platja romandrà tancada per contaminació? La pregunta subjacent a la feina ha de ser provocativa, de resposta oberta, complexa i connectada amb el nucli del que els alumnes han d'aprendre. Sense la "gran pregunta", els alumnes podrien no entendre perquè estan fent el projecte. I si no ho entenen, no s'impliquen només obeeixen. Quan se'ls pregunti en què treballen la resposta podria ser "ajudar a reobrir la platja" (si el projecte està ben plantejat) o "estem fent un pòster sobre contaminació" (si no ho està).

3. Veu i vot per als alumnes

Un cop captat l'interès dels alumnes, el professor planteja les tasques a realitzar. Podria ser un informe personal, més una presentació oral que es recolzi en multimèdia més un producte final, elaborat en equips de quatre i triat pels mateixos alumnes. En l'exemple, un anunci publicitari, pamflets informatius, un web ... etc. Hi ha una escala d'autonomia dels alumnes que pot començar per triar entre diverses opcions proposades pel professor i acabar demanant-los que proposin una idea de projecte i que ells mateixos es reparteixin responsabilitats i ajustin temps. Però els alumnes han de tenir capacitat d'elecció dins d'un projecte.

4. Capacitats del segle 21

Un cop plantejat el projecte arriba l'hora del treball col · laboratiu. En grups de tres o quatre alumnes aquests identifiquen tasques i responsabilitats i se les reparteixen (si aquesta part la fa el professor ja no parlem de col · laboració sinó de cooperació). El treball col · laboratiu no surt sol. Abans del projecte el professor ha d'haver preparat als alumnes amb activitats o jocs "de rols" i de "fer d'equip".

El projecte del segle 21 es plasma en eines del segle 21. Més treball previ: els alumnes han d'haver après abans d'iniciar el projecte a elaborar vídeos, exposar presentacions, reflectir idees i processos en blocs ... etc.

Un bon projecte hauria de posar als alumnes la possibilitat de practicar i així aprendre les capacitats demandades en els nostres temps: expressió del pensament crític, comunicació efectiva, ús de tecnologies i treball en equip.

5. Recerca porta a innovació

Amb l'esdeveniment d'entrada en el projecte i el debat sorgit d'ell, el professor recol · lecta una sèrie de preguntes que ajuden a l'ajust fi de la "gran pregunta". En el nostre exemple quines malalties pots agafar l'aigua? Cal beure per posar-se malalt? ... etc. Els equips han de treballar en aquestes preguntes mitjançant llibres, webs, etc. Però no es tracta que trobin informació i la peguin en un pòster o que la resumeixin en un format bonic. En la veritable investigació els alumnes han de seguir un fil que els porti a més preguntes, a la recerca de nous recursos i finalment a les seves conclusions i idees pròpies sobre com resoldre el tema. És molt important crear un ambient a classe que animi als estudiants a afegir noves preguntes, a fer hipòtesis ia estar oberts a noves perspectives.

6. Feedback i revisió

Mentre els alumnes desenvolupen els seus productes el professor ha d'estar darrere, supervisant esborranys, plans, comprovant les fonts utilitzades pels alumnes, monitoritzant l'avanç.

L'avaluació al llarg del projecte és importantíssima. Amb ella els alumnes aprenen que el treball de qualitat no surt del primer intent, que a la vida real el nostre treball està subjecte a contínua revisió.

A més el professor també ha de promoure i dirigir la crítica constructiva entre els estudiants.

7. Presentar el producte final públicament

Per als alumnes té infinitament més sentit treballar per a una audiència real que per al professor o l'examen. Els resultats del projecte s'han d'exhibir, abans altres classes, caps d'estudi, pares, web ... etc, per permetre que els alumnes reflexionin sobre el treball un cop acabat, sobre el pròxim que van a fer, el que han après. I per descomptat, perquè sentin l'orgull de la feina ben fet, fonamental.

Esteu fent projectes a l'aula? Pregunteu als alumnes en què estan treballant. Si la resposta és "en un power point" o "en un Glogster", dolent, dolent, és hora de repensar.


dimarts, 30 d’abril del 2013

Què és Pechakucha?


Al bloc d'en Joel Artigas ( http://educacioilestic.blogspot.com.es/ ) trobem una bona recomanció, ens proposa un nou model de presentacions anomenat Pechakucha.

Pechakucha és un projecte que es va crear el 2003 a Tokio amb l'objectiu d'agrupar diferents esdeveniments interdisciplinars en un mateix espai comú, així com: arquitectura, sociologia, disseny gràfic, moda, fotografia, cinema, multimèdia, entre d'altres. 




D'aquesta manera, se'ns proposa el format de presentació 20 x 20, és a dir 20 diapositives programades amb una duració de 20 segons cada una.

Es tracta d'un format d'exposició que resulta molt pràctic. Bàsicament es tracta de:

- una presentació de 20 diapositives amb imatges ben il·lustratives i pràcticament sense text
- 20 segons d'explicació per cada diapositiva (en total uns 6 minuts)
- fomenta un missatge clar i àgil
- evita monotomia i discursos llargs

Per llegir més podeu anar a: PECHAKUCHA


divendres, 26 d’abril del 2013

BLOC DE LLENGUA ORAL

En Ricard, un mestre de la comarca de l'Urgell, ens ha proposat materials didàctics de la Montserrat Bertran. Hem anat al seu bloc i ens ha agradat molt, és més que recomanable i podeu visitar-lo a:



Hi ha recursos interessants per treballar l'expressió oral. Us deixem aquests tres enllaços però en el seu bloc hi ha molt més material. Podeu anar a:


- el conte zoom- programació i activitat
- làmines per fomentar l'expressió oral- proposta i activitats
- jocs per parlar- activitats i enllaços



dimecres, 24 d’abril del 2013

MONESTIR DE POBLET: viatge a l'interior

El passat 20 d'abril vam anar al Monestir de Poblet per gaudir dels diferents concerts de la Coral Maristes. Per la tarda, en Marc, un monjo de l'Abadia ens va fer una visita guiada plena d'humanisme, filosofia i transcendència cristiana. No reproduiré les sabiduries que va compartir amb nosaltres per no treure-li la màgia a les seves visites guiades però si que explicaré un petit secret.


El Marc ens va preguntar:
- D'on ve la frase "tirar-s'ho tot a l'esquena" que diem quan tenim un problema que no està al nostre abast?

Varem fer moltes hipòtesis però ell ens va explicar la seva pròpia idea:

El nostre cervell té tres parts diferenciades anant de davant cap al darrera. Al davant tenim el lòbul frontal on fem gran part de les nostres reflexions, les més immediates. Després tenim la part central del cervell on hi ha tota la lògica i deducció i al final, al clatell propiament dit, hi tenim la visió... ell en deia la part contemplativa. 

En Marc ens recomanava utilitzar més la nostra part contemplativa, veure, potser acceptar, observar ...sense entrar ni deixar-nos arrossegar emocionalment.

Aprofito l'ocasió per compartir amb vosaltres una cançó dels nostres amics de la Coral Maristes, Al vent de Raimon

Gaudiu-la!


dissabte, 20 d’abril del 2013

UNA BONA ACCIÓ + DINÀMICA


Us proposem aquesta lectura que parla de valors, al final oferim una senzilla dinàmica. Diu així:


Era el final de la tardor de 1909. Durant el dia, la ciutat de Londres havia estat submergida en una boira espessa que pràcticament havia aturat tot el tràfic i tots els negocis de la capital britànica.


Un publicista nord-americà, el Sr. Boyce, de la ciutat de Chicago, tenia dificultats per trobar una adreça al centre de la ciutat. S’havia aturat sota una dels llums del carrer per a orientar-se millor, quan de cop i volta va aparèixer un noi entre la boira.

– Puc  ajudar-lo senyor? –va preguntar el noi.
– I tant que sí. –va dir el senyor Boyce– Voldria que m’indiquessis com arribar a aquesta adreça...
– Jo l’acompanyaré fins aquí senyor –va dir el noi, i es va encaminar en la direcció desitjada pel Sr. Boyce.

Quan van arribar al lloc, el senyor Boyce va buscar en les seves butxaques algunes monedes per donar-les al noi de propina, però abans que tingués l’oportunitat d’oferir-les el noi li va dir:

– No senyor, moltes gràcies, sóc escolta, i un Scout no accepta res per ajudar algú.
– Un Scout? I què és això? –va preguntar en Boyce.
– No ha sentit parlar dels Boy Scouts de Baden-Powell?
El senyor Boyce no havia sentit mai res sobre això.
– Explica’m coses d’ells –va dir.

Així és que el noi li va parlar al nord-americà sobre ell i els seus germans escoltes.
El Sr. Boyce va quedar molt interessat i després d’atendre els seus negocis, li va demanar al noi que el dugués a les oficines dels Boy Scouts britànics.

Aquí va desaparèixer el noi.

A l'oficina, el senyor Boyce va conèixer a en Baden-Powell, el famós militar anglès que havia fundat el Moviment Scout dos anys enrere.
En Boyce va quedar tan impressionat amb el que en Baden-Powell li va dir sobre l’escoltisme que va decidir importar-lo al seu país quan va regressar als Estats Units.

Què va passar amb el noi que va ajudar a en Boyce? Ningú no ho sap. Ningú va tornar a saber res d'ell. No obstant això, mai se’l va oblidar. Els Scouts d’Estats Units van regalar al Centre Internacional d’Ensinistrament, el Parc de Gilwell, a Anglaterra, una bella estàtua d’un búfal americà, amb una simple inscripció que diu: "A l’escolta desconegut que amb la seva lleialtat al compliment diari de la Bona Acció, va fer possible portar el Moviment Scout als Estats Units d'Amèrica".

Una bona acció a un home, es va transformar en una bona acció a milions de nois.

Aquesta és la força de la Bona Acció.


DINÀMICA

Les petites accions són poderoses. I si sumem les petites accions de 30 milions d’escoltes i guies arreu del món, poden tenir un poder aclaparador.
Si voleu establir entre els vostres nois i noies el costum de fer cada dia una bona acció, us recomanem començar a poc a poc, demanant-los de fer per exemple una bona acció setmanal:
1.     Llegiu-los aquesta història.
2.     Expliqueu-los el poder que poden tenir les petites accions.
3.     Poseu-los com a deures que, per a la setmana que ve, tothom haurà hagut de realitzar una bona acció en favor d’algú que necessitava ajuda:
a.      Pot ser algú que coneixes o que no
b.     Pot ser més gran que tu o més petit
c.     Pot ser una persona o un animal
d.     Pot ser dintre de casa o fora d’ella
e.      El cas és fer com a mínim una bona acció durant la setmana, i no s'hi val cobrar cap premi ni recompensa a canvi
4.     Al dissabte següent, tothom haurà d’explicar a qui ha ajudat i com.
5.     Feu-los adonar que pot haver estat molt important per aquesta gent el fet que els ajudessin, i com ells estan contribuint a crear un món millor.
6.     Demaneu-los que per a la setmana vinent, una altra cop tornin a fer una bona acció, que també hauran d’explicar.
7.     Si algun noi/a no ha fet els deures i no ha fet cap bona acció simplement convenceu-lo perquè a la setmana següent en faci una.


dijous, 18 d’abril del 2013

L'EDUCACIÓ SEGONS BAUMAN

La periodista Laura Serra (diari ARA) ens fa aquesta interessant crònica sobre una conferència de Zygmunt Bauman on defensa un canvi radical en l'educació. Us en fem arribar un extracte. Diu així:
Tot i que a aquest savi polonès l'esperen grans públics vagi on vagi, paradoxalment, ell defensa que el sistema educatiu que prové de la Grècia antiga -la paideia : el mestre que transmet coneixements a l'alumne- ja és insostenible. "Abans els professors eren una mena de guardians del coneixement, no te'ls podies saltar. Ara el sistema educatiu no ensenya a ignorants, sinó que competeix amb sistemes de coneixement que són més agraïts per a l'usuari que no pas el currículum formal que donen les escoles".
Això no vol dir que la societat de la informació sigui la panacea: l'excés d'informació genera desorientació, sobretot perquè el que processem són cascades de dades fragmentàries a gran velocitat. "El cervell no ha crescut des d'Adam i Eva, i ara s'ha d'enfrontar a una informació massiva que no pot consumir. Quin és el resultat? Que ens ofeguem", diu. És impossible destriar el que és rellevant del que és inútil, quan qualsevol cerca al Google dóna 3,5 milions de respostes. La majoria és porqueria. "L'excés de coneixement és la barrera principal per arribar a ser persones cultes", afirma. Així que una habilitat clau en la societat addicta a la informació és saber-se protegir "del 99,9% de la informació, que no vols".
El preu i el valor d'un títol
Decidit a tirar-se pedres a la pròpia teulada, aquest catedràtic emèrit de les universitats de Varsòvia i Leeds defensa una reestructuració total del sistema educatiu. El crac és evident: "Per primer cop a la història moderna, més de la meitat dels graduats estan sense feina, en una feina menys qualificada, insegura i mal pagada. La sobreproducció de gent que ha tingut accés a l'educació n'ha disminuït el valor", afirma, malgrat que sembli políticament incorrecte. Això demostra que "la meritocràcia va ser un bon eslògan per augmentar les desigualtats, finançat pels governs occidentals". Perquè per molt talent i esforç que s'hi posi, un màster pot costar molt, però val menys: no és un bitllet a l'èxit.
"La idea d'escolarització ha de canviar -proposa Bauman-. Abans s'assemblava a la producció de míssils balístics: hi posaves la pólvora i una direcció, i la resta ja estava. Ara no hi ha res de què puguem estar segurs. Quines coses ens duraran tota la vida? No ho sabem, perquè la nostra cultura és la del malbaratament. Cada cop s'escurça més el temps entre que comprem i llencem. I això ens porta a l'ideal del míssil intel·ligent: hem de triar l'objectiu i tenir sensors per anar-ne modificant la trajectòria". Això és: educació continuada.
La força del canvi
Bauman, tot i que defuig el paper de "profeta", observa dos perills: que els joves tinguin la temptació de sortir del sistema educatiu -"no hi pot haver gaires més Mark Zuckerberg", avisa- i que es retirin de la vida pública, del compromís. Que optin per la tàctica individualista del caçador i no la cooperativa del recol·lector. "Com deia Aristòtil, un només pot ser bon ésser humà en una bona societat". Bauman acaba així: "Esteu condemnats... a viure una època molt interessant. Espero que us arromangueu".

dilluns, 15 d’abril del 2013

BLOC AMB RECURSOS DIDÀCTICS

Una companya, la Carme, ens recomana aquest bloc educatiu ple de recursos descarregables. Podeu anar a: http://pedagogoterapeuta.blogspot.com.es/