Us proposem aquesta lectura que parla de valors, al final oferim una senzilla dinàmica. Diu així:
Era el final de la tardor de 1909. Durant el dia, la ciutat de Londres havia estat submergida en una boira espessa que pràcticament havia aturat tot el tràfic i tots els negocis de la capital britànica.
Un publicista nord-americà, el Sr. Boyce, de la ciutat de Chicago, tenia dificultats per trobar una adreça al centre de la ciutat. S’havia aturat sota una dels llums del carrer per a orientar-se millor, quan de cop i volta va aparèixer un noi entre la boira.
– Puc ajudar-lo senyor? –va preguntar el noi.
– I tant que sí. –va dir el senyor Boyce– Voldria que m’indiquessis com arribar a aquesta adreça...
– Jo l’acompanyaré fins aquí senyor –va dir el noi, i es va encaminar en la direcció desitjada pel Sr. Boyce.
Quan van arribar al lloc, el senyor Boyce va buscar en les seves butxaques algunes monedes per donar-les al noi de propina, però abans que tingués l’oportunitat d’oferir-les el noi li va dir:
– No senyor, moltes gràcies, sóc escolta, i un Scout no accepta res per ajudar algú.
– Un Scout? I què és això? –va preguntar en Boyce.
– No ha sentit parlar dels Boy Scouts de Baden-Powell?
El senyor Boyce no havia sentit mai res sobre això.
– Explica’m coses d’ells –va dir.
Així és que el noi li va parlar al nord-americà sobre ell i els seus germans escoltes.
El Sr. Boyce va quedar molt interessat i després d’atendre els seus negocis, li va demanar al noi que el dugués a les oficines dels Boy Scouts britànics.
Aquí va desaparèixer el noi.
A l'oficina, el senyor Boyce va conèixer a en Baden-Powell, el famós militar anglès que havia fundat el Moviment Scout dos anys enrere.
En Boyce va quedar tan impressionat amb el que en Baden-Powell li va dir sobre l’escoltisme que va decidir importar-lo al seu país quan va regressar als Estats Units.
Què va passar amb el noi que va ajudar a en Boyce? Ningú no ho sap. Ningú va tornar a saber res d'ell. No obstant això, mai se’l va oblidar. Els Scouts d’Estats Units van regalar al Centre Internacional d’Ensinistrament, el Parc de Gilwell, a Anglaterra, una bella estàtua d’un búfal americà, amb una simple inscripció que diu: "A l’escolta desconegut que amb la seva lleialtat al compliment diari de la Bona Acció, va fer possible portar el Moviment Scout als Estats Units d'Amèrica".
Una bona acció a un home, es va transformar en una bona acció a milions de nois.
Aquesta és la força de la Bona Acció.
DINÀMICA
Les petites accions són poderoses. I si sumem les petites accions de 30 milions d’escoltes i guies arreu del món, poden tenir un poder aclaparador.
Si voleu establir entre els vostres nois i noies el costum de fer cada dia una bona acció, us recomanem començar a poc a poc, demanant-los de fer per exemple una bona acció setmanal:
1. Llegiu-los aquesta història.
2. Expliqueu-los el poder que poden tenir les petites accions.
3. Poseu-los com a deures que, per a la setmana que ve, tothom haurà hagut de realitzar una bona acció en favor d’algú que necessitava ajuda:
a. Pot ser algú que coneixes o que no
b. Pot ser més gran que tu o més petit
c. Pot ser una persona o un animal
d. Pot ser dintre de casa o fora d’ella
e. El cas és fer com a mínim una bona acció durant la setmana, i no s'hi val cobrar cap premi ni recompensa a canvi
4. Al dissabte següent, tothom haurà d’explicar a qui ha ajudat i com.
5. Feu-los adonar que pot haver estat molt important per aquesta gent el fet que els ajudessin, i com ells estan contribuint a crear un món millor.
6. Demaneu-los que per a la setmana vinent, una altra cop tornin a fer una bona acció, que també hauran d’explicar.
7. Si algun noi/a no ha fet els deures i no ha fet cap bona acció simplement convenceu-lo perquè a la setmana següent en faci una.
