CARTA PER L'EDUCACIÓ

El passat 9 de novembre el diari Segre de Lleida va publicar aquesta carta que exposem. He intentat, com a mestre, fer el màxim de pedagogia per a veure si entenen que l'educació ha de ser una prioritat i que alhora no pot ser polititzada.
"El Conte de mai acabar" és una crítica als canvis de legislació educativa sense participació real  dels professionals i sense consens social. 

ELS TRES FILTRES

Conten que un deixeble de Sòcrates, el savi filòsof,  va arribar a casa i li va dir:

-Estimat mestre, es diu que un amic teu ha estat parlant malament de tu. 
 -Espera!- el va interrompre el filòsof -. Has fet passar pels tres filtres el que ara vas a explicar-me? 
 -Els tres filtres? – va dir el deixeble. 
 -Si. El primer filtre és la veritat. Estàs segur de que el que vas a dir és absolutament cert? 
 -Bé, no ho sé directament. M’ho han dit uns veïns. 
 -Al menys –va dir el savi- ho hauràs passat pel segon filtre que és la bondat. A veure, això que vas a dir és bo per algú? 
 -No, realment, no. Més bé al contrari
 -Ah,…mirem llavors el darrer filtre. El darrer filtre és la necessitat, creus que és realment necessari fer-me saber això que tant t’inquieta? 
 -De fet, no. 
 -Llavors –va dir el savi somrient- si no és veritat, ni és bo ni és necessari, millor l’enterrem a l’oblit. 

 Font: http://blocs.xtec.cat/lauraduarte/category/contes-per-pensar/

ENGANXATS ALS ELOGIS

Aquest article és... per pensar-hi una estona, reconec que l’he llegit "incrèdul" més de tres cops  i al final li veig una llum de reflexió interessant. Sempre he estat partidari del reforç positiu però aquesta proposta  fa qüestionar un model abusiu de l’elogi.  Podem estar més o menys d’acord però si llegiu l’article veureu que fa replantejar el tema. Feu la vostra pròpia anàlisi. 
L'article diu així:

A part del problema de dependència, un nen mereix gaudir dels seus èxits, sentir-se orgullós del que ha après a fer. També mereix decidir quan sentir-se de tal o tal manera. Però, cada vegada que diem, "Molt bé!", li estem dient al nen com sentir. I què podem dir quan els nens fan alguna cosa impressionant? Consideri aquestes tres possibles respostes:

* No digui res. Algunes persones insisteixen que un acte servicial ha de ser "reforçat" perquè, secreta o inconscientment, ells pensen que va ser una casualitat. Si els nens són bàsicament dolents, llavors se'ls ha de donar una raó artificial per ser bons (és a dir, rebre una recompensa verbal). Però si aquest cinisme és infundat-i moltes investigacions suggereixen que ho és-llavors els elogis no serien necessaris.

* Digui el que ha vist. Un enunciat simple, sense avaluació ("Et vas posar les sabates per tu mateix» o només "El vas fer") diu al seu fill que vostè se n’ha adonat. També li permet a ell sentir orgullós del que va fer. En altres casos, pot tenir sentit fer una descripció més elaborada. Si el seu fill fa un dibuix, podeu oferir unes observacions-no un judici-sobre el que vostè veu: "La muntanya és immensa!" "Fill, de segur que has utilitzat molt color morat "

Si un nen fa alguna acció positiva sobre una altra persona, vostè podria atreure la seva atenció subtilment cap l'efecte d'aquesta acció en l'altra persona: "Mira la cara d'Abigail! Ella sembla molt feliç ara que li vas donar una mica del teu menjar ". Això és completament diferent a un elogi, en el qual l'èmfasi està en com vostè se sent sobre l'acció feta pel seu fill.

* Parli menys, pregunti més. Fins i tot millors que les descripcions són les preguntes. Per què dir-li a ell quina part del seu dibuix va impressionar a vostè quan pot preguntar què és el que a ell li agrada més del seu dibuix? El preguntar "Quina va ser la part més difícil de dibuixar?" O "Com vas fer per fer el peu de la mida correcta?" És probable que alimenti el seu interès pel dibuix. Dir "Molt bé!", Com ho hem vist, pot tenir exactament l'efecte contrari.

Això no vol dir que tots els compliments, tots els agraïments, totes les expressions de gust siguin nocives. Hem de considerar els motius pels quals els diem (una expressió genuïna d'entusiasme és millor que un desig de manipular el futur comportament del nen) i els efectes veritables de dir-los. Estan les nostres reaccions ajudant al nen a percebre un sentit de control sobre la seva vida o pel contrari espera constantment la nostra aprovació?

Resum d’un article d'Alfie Kohn

Font: http://www.alfiekohn.org/parenting/muybien.htm

ON ESTÀ ESCRIT....?

L'Encarni ens envia aquest interessant vídeo per reflexionar que ens diu:

On està escrit que no podem canviar la manera d'ensenyar?

Aquest és el lema de l'anunci comercial d'una universitat americana. L'anunci podria tenir segona part...

On està escrit que no podem millorar la manera d'aprendre dels nostres alumnes?

Us recomanem el vídeo, està en anglès però és molt il·lustratiu. Bàsicament diu:

 

On està escrit que la antiga manera de fer sigui la correcta.

On està escrit que l’educació tradicional sigui l’única forma d’obtenir una educació.

On està escrit que les classes només s’imparteixin a les aules.

I si poguessis obtenir el teu títol per desenvolupar el teu talent sense que importi qui ets ni on estàs?

I si hagués un altre tipus d’universitat?

Una que canvií les normes, que vingui cap a tu,

que et sigui apropiada i fins i tot s’adapti a com ets.

On està escrit que no puguis canviar la teva vida

Doncs és això: que no està escrit enlloc.
(Traducció: Encarni Serrano)

TRIVIAL EDUCATIU

Des del bloc d'en Joan Calvo ens conviden a visitar una web on hi han jocs de preguntes organitzats per temes acadèmics i per cursos. És molt fàcil i pràctic d'utilitzar.
Podeu anar directament a:

TESTEANDO



Gaudiu jugant i aprenent!

FEM FILOSOFIA A L'ESCOLA!

El grup IREF ens convida a fer difusió d'aquest vídeo on s'explica que suposa fer filosofia a l'escola. Nosaltres des del blog sempre hem estat acompanyant i valorant positivament aquesta aposta de treball amb els alumnes. Ho fem bàsicament per dos motius:

1. la idea és bona
2. la pràctica ... és millor!

Si a la vostra escola encara no ho heu provat us animen a fer formació o a començar amb activitats senzilles. També us convidem a veure aquest tall de vídeo de TVE.

APRENENTATGE INVISIBLE

La Carme ens proposa aquest vídeo de Cristobal Cobo un profesor-investigador amb un argument molt crític cap al sitema educatiu actual. Cobo ha sigut evaluador de polítiques públiques  del Govern Mexicà en noves tecnologies i educació. L'any 2009 va ser becat per la Universidat d'Oxford per realitzar una investigació sobre polítiques públiques europeas i el desenvolupament de competències digitals.

PRIMER ... el primer!

Això és el que fan en aquesta Ikastola basca. La Neus, una companya, va assistir a una xerrada educativa i m'ha enviat aquest interessant recull, aprofito per agrair-li l'aportació que ens ha fet i que ara podem compartir plegats.

Les dues claus de la competitivitat: desenvolupament personal i emocional, gestió d’excel·lència.
Maria Teresa Ojanguren
Lauxaeta Ikastola http://www.lauaxeta.net/index.php/es/

Descripció de l’escola
L’escola Lauxaeta és una cooperativa de famílies. És confessional però no religiosa i plurilingüe. Tenen 1306 alumnes. Tenen un lema: El desenvolupament personal per a construir societat. Pedagògicament van fer una reflexió sobre el seu model educatiu prenent bases psicològiques de referència. Com a model de gestió, usen el sistema EFQM.

Idees clau
→ Tots els centres destaquem per alguna cosa. Cal buscar les coses "exitoses”, les coses que es fan especialment bé. Es tracta de centrar el punt de l’excel·lència.
→ En el seu Projecte educatiu, la persona està en l'eix del centre. Destaquen per l'acompanyament en el desenvolupament dels alumnes i el seu itinerari de vida.
→ En el seu Projecte educatiu es proposen reptes diversos. En els continguts més transversals cerquen descriptors que permetin verificar el seu assoliment.
→ Defugen del terme educació integral. Cal definir-lo i acotar-lo. Per aquesta escola el desenvolupament personal és: Expressar-se, treballar en equip, empatitzar, fixar-se objectius (relacionat amb l'autonomia) , aprendre a aprendre.
→ Fan un exercici de cercar quin tipus d'activitats els ajudarà a desenvolupar els seus punts forts.

Com treballen?
Educació emocional
Expressió i comprensió d'emocions. Des de ben petits treballen “Els cercles dels sentiments”. Posar paraules a les emocions. És una rutina que fan diàriament i es converteix en un automatisme. Aquesta dinàmica va creant una cultura en el centre. “El racó de pensar”. En totes les aules hi ha un espai que serveix per a relaxar-se i centrar-se, autoobservar-se, reflexionar, prendre decisions. Parlen de reciclar
emocions.
A secundària hi ha un espai de reciclatge d'actituds: transformar una actitud negativa en una positiva. És una sala amb sofà, llibres d'autoajuda,... A la sala hi ha un professor de guàrdia. El professor s'ofereix per ajudar però no força res. El noi o noia van allà per a reflexionar. Van pensar que els alumnes en farien abús, que aprofitarien per sortir de classe, però no ha estat així. Els funciona molt bé.
Treballen amb “Cariñogramas”. És un sistema de missatgeria. Cal ensenyar els alumnes a fer missatges positius: felicitar, agrair,...
Educació per a la convivència
Hi ha comissions de convivència d'aula. Són comissions d'alumnes. Tenen la missió d’observar, felicitar, ajudar a reciclar actituds. Realitzen:
-Reciclatge d'actituds-accions reparadores (materials i relacions)
-Informes d'aula (taules d'observació i reciclatge)
-Contractes i fulls de compromís.

Interdisciplinarietat. Multidisciplinarietat
Realitzen un projecte interdisciplinari per curs. Des de 3r de primària fins a 4t d'ESO. Es trenca de l'organització basada en l'aula. Es proposen problemes reals: L'aigua, energies renovables, inmigració, sectors laborals, salut, ciutat, la comunitat i el municipi.
Per a que el treball sigui realment efectiu cal que el sistema d'avaluació estigui ben estructurat. “Digue'm com avalues i et diré com treballes”.

Segueixen el principis d’avaluació de Gullickon.
El professorat ha arribat a una sèrie d’acords:
- 18 subcompetències comunes per trimestre (avaluació transversal)
- Descriptors específics consensuats per departaments i nivells.
- Ponderacions comunes per a cada subcompetència.
- Consens sobre tipus d'instruments d'avaluació.
- Qualificació quantitativa de cada assignatura.
- Acords d'aplicació: tots els nivells i totes les assignatures.
- Hi ha uns indicadors que els avalua tot el professorat "Estándares de evaluación" ho fan per "decreto ley" perquè són els clau de la identitat d'aprenentatge del centre. I ho fan tots.

Sistema de gestió
L'eficàcia i l'eficiència són importants. Reptes:
- Gestió per processos.
- Orientació als resultats. Els indicadors clau o de supervivència: matriculació, compliment de pressupost, resultats acadèmics. En relació a la selectivitat, la dada clau no és el percentatge d'aprovats en relació als presentats sinó en relació als matriculats.