"La lectura fa l'home complet, la conversa el fa àgil i l'escriure precís" Francis Bacon

dissabte, 29 de setembre del 2012

ESCRURE + i MILLOR

A pinterest.com, un espai ple de continguts per compartir una mestra menorquina, La Bel Cavaller, ha exposat diversos treballs educatius. Un d'ells els volem recompartir amb vosaltres perquè té a veure amb un bon treball d'expressió escrita. Una de les habilitats més importants que es poden treballar a l'escola.


Concretament ens proposa un treball pel primer cicle de primària que es diu CAUSA / EFECTE. Els mestres proposen una situació amb una frase i els alumnes han d'acabar la situació escrivint i després pintant la història. Es tracta d'una activitat ben significativa i alhora molt motivadora pels alumnes. Facilita l'estructura de raonament i l'ordre gramatical, dues parts essencials en l'escriptura.



La Bel també ha compartit altres materials educatius, us facilitem l'enllaç que val la pena remenar. Podeu anar a:

http://pinterest.com/icavaller/



Gràcies Bel!

dissabte, 22 de setembre del 2012

EDUCANT EMOCIONS


L’Ester ens envia aquest article de La Contra (La Vanguàrdia). L’entrevistat és Luís López González i després de presentar-se ens parla de l’educació emocional a les escoles.

Tinc 50 anys. Vaig néixer a Mèrida i visc a Castelldefels. Sóc doctor en psicopedagogia. Sóc casat i les nostres filles han nascut a Madagascar: Sina (15), Yamine (12), Francine (10) i Uly (8). Vaig votar esquerres, votaré persones. Sento el Déu cristià i parlo altres espiritualitats

Quina és la gran mancança de la nostra escola? Que vol ser efectiva…, i hauria de ser afectiva! Afectiva? La neurociència més avançada diu que, més que no pas animals racionals, som animals emocionals!

“Sento, doncs existeixo”, diu Damásio. Sí. Corregit el “Penso, doncs existeixo” de Descartes, un cop sabem que pensem amb el cos i l’emoció, per què l’escola continua eludint aquesta evidència científica?

Fins a quin punt l’eludeix? Ajuda l’alumne a coneixe’s a si mateix, a entendre el seu interior, a gestionar les emocions, a formar-se una cosmovisió i un projecte de vida propi? No, no, no i no.

Ensenya a llegir, dividir i la capital de França: que potser no està bé, això? La ment sap, però el cos coneix: ensenyem l’alumne a llegir els missatges del seu ésser íntim, a interpretar les emocions, a escoltarse el cos!

Es pot ensenyar, això? Sí! S’aprèn i s’ensinistra: això és educar! O l’objectiu de l’educació és capacitar per ser molt eficaços en l’àmbit econòmic? Miri, l’objectiu de l’educació hauria de ser un i principal: la felicitat de l’ésser humà.

I què entén per felicitat? L’autorealització, no la comptabilitat!

Algun exemple? A una alumna meva li agradava la fotografia i somiava dedicar-s’hi. Jo l’hi animava, però el seu pare la va convèncer perquè estudiés Dret i guanyés diners. Quina llàstima…

Que renuncia a guanyar diners, vostè? Ja he après que acumular diners em gratifica menys que fer el que m’omple i que compartir, cooperar, ajudar…

Mana l’economia, a l’escola? Encara s’encomana a Santa Competència i Santa Excel·lència: estem educant per al cop de colze i l’exclusió. Eduquem per a la bondat, la bellesa i la veritat! Per a la humanitat.

Sona molt bé, sí. En comptes de persones competitives i excel·lents, sortirien persones excelses: amants del que és veritable, bonic i bo.

Com s’educa, així? Eduquem els joves per ser brillants en la logosfera, la tecnosfera, la iconosfera… I els fem analfabets en la sensosfera!

Què és, la sensosfera? L’univers de les sensacions, els sentiments, les emocions, l’empatia… Els pilots contra les Torres Bessones eren brillants en tot… i analfabets en sensosfera.

I com s’ha d’alfabetitzar en sensosfera? Per exemple, amb nou eines que he aïllat després d’acarar tècniques de totes les tradicions culturals i espirituals.

Enunciï-les, sisplau. Atenció. Respiració. Visualització. Parla. Consciència postural. Sentits. Energia corporal. Capacitat de deixar anar. I enfocament emocional ( focusing).

Il·lustri-les amb algun exemple pràctic.

Primer educo l’alumne en l’anomenada pausa revolucionària.

En què consisteix? A fer silenci i tancar els ulls… una estona. Després pregunto: “Com et sents avui, ara? Para atenció al teu cos, fes una repassada i detecta les sensacions menys agradables, conflictes, mals… i observa’ls. I, sense jutjar-los, anota’ls, dibuixa’ls!”.

Per què? Així aprèn a desidentificar-se de les seves sensacions, emocions i pensaments. Així comprèn que són en ell, però no són ell!

És educatiu, això? Moltíssim! Que potser t’esbatussaràs amb algú altre per una simple emoció que no ets tu, en el fons? El jove descobreix una distància entre el que sent i l’ésser, la vivència de l’ésser profund, l’anomenada ipseïtat.

Descrigui la ipseïtat. Pau. El fons de l’ésser… és pacífic! És en la mirada a l’interior, en anglès mindsight.

Hi ha pau, a l’interior de cadascú? Sí. I aquestes tècniques ajuden l’alumne a descobrir-la dins seu.

Amb quins beneficis? Més capacitat de concentrar-se, pacificació del clima de l’aula, més rendiment acadèmic, benestar emocional i autoconeixement.

Exposi’m algun altre exercici pràctic educatiu en la sensosfera. Un per a nens petits: “Dibuixa el teu nom propi”. Així es comença a autoconèixer! Un altre: cantem junts les vocals i consonants, i els dius: “Fixeu-vos cadascun en quins sons us fan sentir més bé… i componeu el vostre mantra per avui”…

Un altre. El professor els fa tancar els ulls, visualitzar un volcà i recorre’n les parts: així aprenen més ràpid i millor!

Què és el focusing o enfocament emocional, l’última eina que ha esmentat? Focalitza’t en el que sents al pit i pregunta-li què t’està demanant: escolta, t’ajudarà a actuar!

Em refio del que em demani el cos? Quedar-se només en l’intel·lecte és coix. La raó se sent. Einstein va sentir que E=mc2 abans d’arribar formular-ho així! Jove: estaràs en pau si alinees el que sents, penses i fas.

Algun consell final per a estudiants? Somriu! Desenes de músculs es relaxen, així. I somriu-te a tu mateix! Si has estudiat, somriu: l’examen t’anirà bé. Si has estudiat poc, somriu: saps que l’examen no t’anirà tan bé. Això és intel·ligència emocional!

dimarts, 18 de setembre del 2012

SAVIESA UNIVERSAL

Fa temps la Rosa em va fer arribar aquesta saviesa universal que avui podem compartir. Diu així:

No diguis tot el que saps,
no facis tot el que pots,
no creguis tot el que sents,
no gastis tot el que tens.

Perquè…

el que diu tot el que sap,
el que fa tot el que pot,
el que creu tot el que sent,
el que gasta tot el que té.

Moltes vegades…

diu el que no convé,
fa el que no deu,
jutja el que no veu
i gasta el que no pot.

diumenge, 16 de setembre del 2012

LA MANERA DISRUPTIVA D'APRENDRE

La nostra companya Carme ens envia aquest interessant vídeo del programa de TVE Redes . El vídeo presenta una entrevista d'Eduard Punset al consultor educatiu Curtis Johnson que ens parla dels canvis en l'educació, dels canvis tecnològics i les conseqüents readaptacions que haurem de fer com a societat i com a escola.


divendres, 14 de setembre del 2012

IDEES ORIGINALS

Sabem que un dels aprenentages més complicats a potenciar és la creativitat. Us presentem un seguit de fotos amb idees ben enginyoses per despertar la creativitat d'alumnes i mestres. Veureu que algunes idees són pràctiques al dia a dia.

dimarts, 11 de setembre del 2012

TOT COMENÇA AMB LES PARAULES


En Jordi un bon mestre dedicat a les llengües estrangeres ens proposa la lectura d’un article (EL PAÍS) del periodista J.A. Unión. Parla de la importància del llenguatge en la formació de les persones però sobretot parla del tipus d'aprenentatge per fer-lo més funcional. Diu així:

El Govern vol augmentar les hores de classe que reben els alumnes de primària i secundària d'assignatures instrumentals: matemàtiques, ciències i, sobretot, llengua.
La majoria d'experts estan d'acord en la importància cabdal de la lectura i l'escriptura, no només en si mateixa, sinó com a clau per accedir a la resta d'habilitats que tracta de transmetre l'escola. No obstant això, molts insisteixen que més important i imperiós que el quant és fixar-se en el què i el com, és a dir, revisar uns continguts que empenyen cap a ensenyaments massa centrades en la repetició d'estructures descontextualitzades o en la memorització de teories gramaticals.


"Sovint es diu que llegir és una tècnica que s'aprèn en un o dos cursos, s'actua com si el gust per llegir fos una característica que forma part de l'equip de sèrie dels individus, es creu que l'aprenentatge de la lectura és qüestió de l'àrea de llenguatge, o que llegir és un hàbit ", escriu la professora de la Universitat de Barcelona Isabel Solé a l'últim número de la Revista Iberoamericana d'Educació, presentat la setmana passada a Salamanca durant el Congrés Iberoamericà de les Llengües / Llegir . és.

I afegeix Solé que són aquestes creences les que condueixen a un ensenyament que ajuda a assolir uns nivells mínims de lectura, però que no són suficients.

 

Si del que es tracta és que els joves comprenguin i puguin utilitzar amb habilitat el que llegeixen, que siguin capaços d'expressar-molt bé oralment i per escrit en contextos diversos, per a què tanta gramàtica i tanta sintaxi?, Per a què tant sintagma nominal i tant complement?, es pregunten molts especialistes des de fa anys.

"Estem formant un exèrcit de petits filòlegs analfabets, que distingeixen l'estructura morfològica d'una frase però no comprenen el seu significat", deia en aquest diari, després de la publicació de l'Informe Pisa de 2006, l'escriptor Luis Landero.

 
No obstant això, molts estudiosos defensen que la reflexió sobre la llengua-el que implicaria entre altres coses la gramàtica-, és fonamental per adquirir un ús molt avançat de la llengua. Potser la solució passa per "l'elaboració d'una gramàtica pedagògica", com proposa Solé. Es tractaria d'un text unificat que acabés amb la dispersió actual (les diferents teories resulten en un caos de materials didàctics) i triés els punts bàsics per fer possible aquesta reflexió. Però rebutjant "l'ensenyament centrat en la memorització de definicions i en exercicis d'identificació de categories gramaticals aïllades i d'anàlisi sintàctica", i portant aquestes gramàtiques escolars molt més cap als anàlisi del discurs, les seves funcions, les seves categories, escriu la docent de la
Universitat de València Carmen Rodríguez Gonzalo.

De fet, una altra clau insistentment assenyalada és la d'ensenyar els diferents nivells de lectura: no és el mateix fer una recerca per Internet, llegir un text de física per estudiar, les instruccions del forn per encendre'l o una obra literària per plaer. Això, a més d'utilitzar textos reals des dels primers passos, amb idees que tinguin a veure amb la vida del nen, "amb un sentit, un propòsit i una intenció", assegurava divendres l'orientadora escolar Pilar Pérez Esteve. Junta a ella, durant el congrés, la professora de la Universitat Nacional de la Plata Mirta Castedo insistia que potser moltes de les dificultats dels nens d'entorns desfavorides a l'hora d'aprendre llengua es resoldrien tenint en compte els seus contextos a l'hora de
proposar idees i textos per a l'aprenentatge.
I això ho han de fer només els professors de Llengua i Literatura? Per a molts experts, és una missió que és competència dels docents de totes les àrees, i per això defensen que reforçar-va més enllà d'augmentar les hores. Al congrés de Salamanca es va abordar aquest tema a la taula rodona titulada Llegir per aprendre en ciències. En ella, el professor de secundària Luis Balbuena va mostrar com aprendre matemàtiques a partir del Quixot, i el també professor del mateix cicle Mariano Martínez Gordillo va defensar l'ús de textos periodístics per aprendre ciència, per la seva interdisciplinarietat, capacitat per plantejar debats controvertits, entretenir i divulgar amb senzillesa i metàfores.

FONT: http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/09/09/actualidad/1347207461_664503.html

dilluns, 10 de setembre del 2012

FILOSOFIA DE PEL·LÍCULA

Molts educadors i educadores compartim l'aventura de fer filosofia a les aules d'infantil i primària. Diuen que quan una història és especial acaba fent-se pel·lícula i això és el que li ha passat al projecte de filosofia per a nens. Us convidem a veure el trailer de la pel·lícula "Només és el principi", una pel·li francesa que arribarà ben aviat a les nostres terres. Les sales d'estrena de les que tenim notícies són:
Barcelona (Cines Verdi)
Girona (Cinema Truffaut)
Alicante (Cinesmax 3D Petrer)

El 14 de setembre s'estrenará a València al cinema Babel. I a final de mes, a Lleida (cinemes Funàtic), a Valladolid i a  Palma de Mallorca. Aquí hi trobareu una nota de premsa amb crítiques i informació variada sobre la peli: http://bit.ly/UtFq7s


divendres, 7 de setembre del 2012

EL PODER DE LA VOLUNTAT

Compartim un bon article d'en Jaume Pubill a EL PUNT AVUI. Diu així:
 
Lao-Tsé afirmava sàviament …



"Aquell que obté una victòria sobre un altre home és fort,
però qui obté una victòria sobre ell mateix, és poderós "



Els Jocs Paralímpics de Londres han començat. Se celebraran del 29 d’agost al 9 de setembre de 2012, només dues setmanes després de la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics. Els Jocs Paralímpics són el segon esdeveniment esportiu mundial després dels Olímpics.
 
Quina és la història dels Jocs Paralímpics?

- La idea dels Jocs Paralímpics prové del neuròleg alemany Ludwig Guttmann, qui va organitzar el 1948 una competència esportiva per soldats ferits en la Segona Guerra Mundial a l’hospital de Stoke Mandeville, Regne Unit.


- El 1952, en participar atletes holandesos al costat dels britànics, van tenir lloc els primers jocs internacionals per atletes amb discapacitat amb 130 participants.

- El 1960, la ciutat amfitriona va ser Roma i va ser la primera que va utilitzar les instal · lacions olímpiques per als Jocs Paralímpics; van competir 400 atletes de 23 països i es van lliurar medalles en 57 disciplines.

- Per Londres 2012, s’esperen 12 dies de competicions amb 20 esports paralímpics, 21 disciplines i 471 esdeveniments, 20 seus per competències, 4200 atletes i 163 nacions participants.



L’esport paralímpic suposa, segurament molt més que en qualsevol altre esport, el triomf de l’afany de superació, la perseverança i la voluntat des de la discapacitat.

Una vegada dit això, és necessari també fer notar l’injust tractament que presta la societat als Jocs Paralímpics. Per començar, ja va ser vergonyós que, en la passada cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics, s’apagués la flama olímpica, desmuntessin els cèrcols i enviessin la bandera olímpica a Brasil, estant com estava encara pendent la celebració dels Jocs Paralímpics. Per què els Jocs Olímpics i Paralímpics no es fan al mateix temps i després es clausura tot l’esdeveniment? Tampoc seria tant difícil…

I també s’ha de considerar una injustícia que les subvencions que reben uns i altres atletes no siguin semblants, o l’abismal diferència de compensació econòmica rebuda per medalla. I el súmmum dels súmmums és que fins i tot les medalles són diferents en mida, essent força més petites les paralímpiques.

Ens podríem preguntar si l’esforç d’aquests atletes val menys i, per tant, si també valen menys les seves medalles…
 
 

dilluns, 3 de setembre del 2012

DECÀLEG DE SAVIESES PER INICIAR EL CURS

Aquest escrit que ens envia el Francesc és un bon material de lectura per iniciar el curs amb les idees netes, clares i positives. No ens deixem enredar pels ambients tèrbols, tenim molts motius per il·lusionar-nos amb les persones que ens envolten.